¡El meu fill em pega!

Hi ha pares que els tenen tanta por als seus fills que no els volen denunciar. En un dels casos que vaig tractar, vaig haver de buscar-li un refugi a la mare perquè estava convençuda que quan el seu fill sortís de l’internat, la mataria. Aquesta és una de les diverses agressions de menors als seus pares que ha viscut el fiscal de Tarragona, José Ignacio Monreal. Durant el 2006, la Fiscalia de Menors de Tarragona va tractar un total de 65 casos de violència domèstica. Actualment i en només mig any, ens situem al voltant dels 32, encara que Monreal adverteix que el nombre d’agressions de nens a pares és més abundant a l’estiu. Aquestes inclouen, entre altres, amenaces, coaccions, insults, empentes i vexacions. En el que portem d’anys, s’han incoat a les dependències de la fiscalia de menors d’Tarraogna un total de 741 denúncies i està previst que sobrepassin les 1497 de l’any passat, amb un repunt de la violència de menors als seus pares. Al seu torn, el 2005, les denúncies amb prou feines van superar les 1417, xifres molt similars a les de l’any anterior. La violència de menors contra els seus progenitors és un fenomen recent. De fet, fins que va entrar en vigor la “Llei de protecció integral” el passat 19 de juny de 2005, aquests delictes es encajonaban costat dels de violència de gènere. Els casos s’han incrementat en només tres anys. L’agressivitat funciona com una escala. Té un augment gradual. En el primer esglaó hi trobem la desobediència. En el segon hi ha els insults. I així anem pujant fins a trobar les amenzasas i les agressions, descriu el fiscal. En l’últim esglaó se situaria el parricidi. Dimarts passat, ha informat Efe, una dona de 33 anys i veïna de la ciutat gallega d eVigo, va presentar una denúncia judicial contra el seu fill de 13 anys a qui acusava d’amenaçar amb un ganivet en el transcurs d’una discussió familiar. Segons la versió de la víctima, mare i fill van mantenir una disputa per problemes domèstics i la dona va haver de tancar a la seva habitació per por de ser gopeada. Pel que sembla, el menor estava en estat alterat i agressiu i també la insultava. Quan un cas lllega a la Fiscalia de Menors, es prenen les medidad que es creïn necessàries per solucionar el problema. Hem apreciat que amb la teràpia s’evita que el menor sigui encara més agressiu. No obstant això, mai aconsegueix baixar de graó.

Ventall de condemnes:

Al seu torn, el ventall de condemnes a la qual es pot veure sotmès el petit agressor és molt més ampli que el dels adults. El primer pas és detectar el problema, i apartir d’allà, actuem. S’intenta solucionar el problema amb un intermediari, que és un procés preliminar al judici. La teràpia pot durar fins i tot dos mesos, però si la situació no millora, ens veiem obligats a prendre mesures molt més dràstiques. Entre les condemnes a què es pot veure sotmès el menor hi ha els internaments, el règim semiobert, llibertat vigilada, tractaments terapèutics i psicològics o treballs a favor de la comunitat. El centre obert són xalets on els menors conviuen amb educadors i tenen a més un menjador compartit. Però el règim tancat i semiobert són autèntiques presons, concreta. Si tenen instal·lacions més modernes, però no deixen de ser presons. Els centres compten amb càmeres de seguretat i cel·les de càstig. La societat pensa que el menor té avantatges frete al agresos adult, però està equivocada. Des de començament d’any a Tarragona ja ha hagut cinc condemnes per violència de menors en l’entorn familiar, de les quals dues d’elles van suposar l’internament dels adolescents. Aquest tipus de condemnes oscil·len de dos a deu anys. El cas més extrem seria el parricidi, on el menor podria estar internat al centre fins als 21 anys i després acabaria la condemna en un centre penitenciari de gent gran. Tarragona té actualment d’un centre d’internament per a menors. Per aquest motiu, els petits maltractadors ingressen a Lleida. Hi projectes per fer un centre propi, tot i que encara no s’han concretat, afegeix Monreal. L’únic que hi ha a la nostra província és un centre de protecció per a nens, però no de reforma. En els seus anys de treball a la Fiscalia de Menors, Ignacio Monreal li ha cridat l’atenció que en la majoria de casos de violència gratuïta en l’entorn familiar sempre està barrejat el haixix. A més, cada vegada més ésla dona que protagonitza l’agressió i el cap de la colla. És com si volgués imitar el model masclista. És dolorós denunciar al teu fill, perquè passen 50 anys i encara ho arrossegues al cap, destaca el fiscal. Però si és l’única manera de reparar la conducta i el comportament del menor, s’ha de llençar endavant.